Announcement

Collapse
No announcement yet.

Les senderes valencianes del jubileu Petjades de pedra cap a les vie

Collapse
X
 
  • Filter
  • Time
  • Show
Clear All
new posts

  • Les senderes valencianes del jubileu Petjades de pedra cap a les vie

    El Pais
    July 1, 2004

    Comunidad Valenciana edition

    Les senderes valencianes del jubileu Petjades de pedra cap a les vies
    compostellanes


    Juga a favor d'aquesta hipotesi un testimoni magnific i ben
    suggeridor, que conservem documentat a l'inventari parroquial de
    defuncions i que considere oportu d'exhumar ara que som al cor del
    jubileu compostel.la del 2004. En efecte, fa prop de quatre-cents
    cinquanta anys (exactament l'episodi va esdevenir-se a l'octubre del
    1556), a l'hospital de Benlloc moria un home vell, natural d'Armenia,
    que regressava d'haver peregrinat a Compostel.la. Com que ningu del
    veinat no podia "entendre sa llengua, no rebe los sants sagraments",
    tal com te cura d'anotar el dietarista de l'epoca. Aixi doncs, les
    dades identificatives d'armeni i de romeu li van ser descobertes
    gracies a la credencial compostel.lana que portava damunt.

    No em negareu que el cas constitueix una bella mostra d'enigma que
    tot seguit desperta la curiositat. Que feia un armeni, procedent de
    Galicia, per aquestes latituds? S'hi trobava perdut? Deambulava
    absolutament errant? Potser es dirigia a Valencia, a la recerca
    d'algun vaixell que el retornara al seu pais. De tota manera, no hem
    de perdre de vista que aleshores transcorria una etapa especialment
    atzarosa per totes les latituds de la Mediterrania, per tal com aixo
    s'esdevenia en vespres de les preses de Nicosia i Venecia pels turcs
    i a cinc anys escassos de la batalla de Lepant.

    El pelegri armeni que va trobar el descans definitiu a Benlloc devia
    ser originari de la Petita Armenia, l'estat cristia de la costa
    sud-est de l'Asia Menor que a l'edat mitjana havia mantingut
    relacions comercials amb la corona catalanoaragonesa. Potser era un
    armeni de la diaspora, marcat per l'estigma d'emigrant cronic que
    pesava damunt la generalitat del seu poble, segles abans de la
    globalitzacio. Siga com siga, els romeus com ell devien fer
    pelegrinatges incerts i penosos, al limit de les precarietats mes
    estrictes. Del nostre heroi, per exemple, ens consta que la suma dels
    recursos economics de que disposava quan va arribar a Benlloc es
    reduia a "uns quants reals", que no van cobrir mes enlla de les
    despeses que generaven aleshores un parell de misses, dites per la
    seua anima, que reposa en pau entre els avantpassats belloquins.

    Abans de morir, el nostre romeu degue passar per l'ermita de
    l'Adjutori. Encara mes, m'arriscaria a conjecturar que l'Adjutori
    degue constituir el reclam que va fer-lo desviar-se fins a Benlloc.
    En aquest sentit, disposem d'un element forca suggeridor, la vieira
    esculpida en un bloc de pedra que ha anat a raure a un mur lateral de
    l'ermita. Es clar que aquesta escultura preciosa, que representa el
    simbol per antonomasia del pelegrinatge compostel.la, suscita tot
    d'una interrogants com els segueents i molts altres: pertanyia aquest
    carreu venerable a la primitiva esglesia de l'Adjutori? Hi tenia un
    pes rellevant la devocio a sant Jaume? Potser l'ermita havia
    esdevingut fita d'alguna ruta de pelegrinatge?

    Ben mirat, Benlloc quedava a la vora de la Via Augusta i tambe del
    cami ral, dos eixos viaris que estaven ben connectats amb la xarxa
    principal de camins que portaven directe a la tomba de l'apostol. Be
    podia haver estat, doncs, una fita -modesta i marginal, si voleu-
    dins l'entramat de camins compostel.lans que solcaven la vasta
    geografia europea.
Working...
X